Escric en una petita illa a més de 2.000 quilòmetres de l’Europa continental. Probablement, sense pretendre-ho, la meva condició d’insular m’ofereix una perspectiva singular sobre un món que la majoria de vegades em produeix estranyesa i neguit. Crec que molts dels meus personatges, tant si parteixen d’un referent real como si són purament imaginats, s’enfronten a aquesta mateixa perplexitat: es veuen superats pels esdeveniments, es troben immersos en situacions que no entenen i actuen de manera contradictòria. Amb la meva escriptura, no provo d’entendre el món que m’envolta. Potser només pretenc suportar, amb penes i treballs, l’estranyesa que dia rere dia em provoca la realitat.
Illes Canàries, 1973
És llicenciat en periodisme per la Universidad Complutense de Madrid i ha cursat diversos tallers de dramatúrgia amb autors com José Luis Alonso de Santos, Paloma Pedrero, Alfonso Plou, Ignacio Amestoy o José Ramón Fernández. És autor, entre altres obres, de La punta del iceberg (Premio Iberoamericano Tirso de Molina, estrenada el 2014 al Teatro de la Abadía de Madrid amb direcció de Sergi Belbel), Una hora en la vida de Stefan Zweig, Cuarteto para el fin del tiempo, Canarias (menció del jurat del premi Calderón de la Barca) o La sombra de don Alonso, totes elles estrenades i/o publicades.
La punta del iceberg
Una gran empresa multinacional es veu sacsejada per la mort de tres dels seus empleats. Sofía Cuevas, directiva de la companyia, és l’encarregada de dur a terme una investigació interna que tracta d’aclarir els fets. En les seves trobades amb els treballadors va descobrint un ambient laboral malaltís: una forma patògena de gestió en què l’individu queda relegat a un paper insignificant i l’única prioritat són els resultats. Però, hi ha alguna altra cosa? Quines són les autèntiques raons que porten un home a treure’s la vida en el seu lloc de treball? Una obra sobre el deteriorament de les relacions humanes en un entorn laboral competitiu i hostil.
Una hora en la vida de Stefan Zweig
El 22 de febrer de 1942, en el seu exili brasiler, el famós escriptor austríac Stefan Zweig es va treure la vida al costat de la seva segona esposa i secretària, Lotte Altmann, 25 anys més jove que ell. Aquesta obra recrea en clau de ficció els últims moments de l’autor de Carta d’una desconeguda. Mentre el matrimoni Zweig prepara amb meticulositat el seu suïcidi, un exiliat jueu acabat d’arribar d’Europa es presenta a casa seva. Qui és aquest estrany i inoportú visitant? Quin és el seu secret?
Cuarteto para el fin del tiempo
Quatour pour la fin du temps d’Olivier Messiaen és una de les grans obres de càmera del segle XX. La seva estrena va tenir lloc al camp de presoners de Görlitz, a Silèsia, durant la Segona Guerra Mundial. A partir del relat fet pels seus protagonistes, Cuarteto para el fin del tiempo recrea lliurement el procés i les circumstàncies que van rodejar la composició d’aquesta peça, en les quals arribem a albirar l’enorme poder alliberador d’aquest fet intangible i misteriós que anomenem música.
