Crec que escric, bàsicament, per necessitat, però també per gust, pel gust de representar el món (o una part d’aquest) a través de les paraules i de les imatges que se’n desprenen. Un cop tinc la necessitat o l’impuls d’intentar comprendre alguna cosa tot reformulant-la teatralment, em poso a escriure i gaudeixo molt del procés. Faig una autèntica immersió en allò que estic escrivint. Per a mi el teatre és bàsicament un mirall, un mirall a través del qual tractem d’entendre’ns a nosaltres mateixos i com a societat. A part d’això, estic convençut que el fet teatral, l’aquí i ara de la representació entesa com a acte col·lectiu, és quelcom únic, fet a mà, que cap xarxa social pot substituir.
Girona, 1975
Amb la seva companyia, Cos a Cos, ha dirigit Vidres als ulls, La crida, El rey del Gurugú i La filla de Chagall. Ha guanyat el Premi Boira per Riu Gener, el Josep Ametller per Dinou, el Bartrina per Blau, el Lluís Solà per Vidres als ulls i l’Inicia’t per La filla de Chagall. De Blau se n’ha fet una lectura dramatitzada al Théâtre Ouvert de París i s’ha estrenat a la Sala Beckett. El text La crida ha estat seleccionat pel Festival PIIGS i se n’ha fet una posada en escena al festival Tramedautore, al Piccolo Teatro Grassi de Milà.
La filla de Chagall
La Tamar és una jove israeliana d’origen sefardita que viu a Tel Aviv. La seva família insisteix perquè porti a Girona una clau vella i rovellada que ha anat passant de generació en generació i que, suposadament, obre la porta de la casa on vivien els seus avantpassats, al Call Jueu, abans que en fossin expulsats pels Reis Catòlics fa més de cinc-cents anys. La Tamar, però, rebutja creure en aquest conte de fades familiar: vol passar pàgina i alliberar-se del pes mort de la història. Amb el conflicte palestinoisraelià de fons, la seva vida personal i laboral està a punt de fer un tomb inesperat. Aleshores, la Tamar decideix emprendre un viatge, pensant que d’aquesta manera podrà fer-li una finta a la història i fugir definitivament del seu passat. No sospita que, al capdavall, un viatge pot ser també un camí de retorn.
La filla de Chagall és un viatge cap a la recerca de les pròpies arrels.
Obra disponible en català i anglès.
Obra per a 1 actriu.
El rey del Gurugú
El rey del Gurugú és el testimoni del drama de la migració vist a través dels ulls d’un gos, Marley. Aquest, adoptat per l’Adbul, marxa a la muntanya del Gurugú, el lloc de pas, la sala d’espera del paradís, on els migrants subsaharians malviuen esperant que els arribi l’hora de saltar la tanca i entrar a Europa. Quan Marley arriba a El petit Bamako, el campament d’Abdul, descobreix que l’han adoptat per fer de gos guardià, perquè avisi dels freqüents atacs de la policia marroquina. I aleshores, s’adona que serveix per a alguna cosa, que és imprescindible, que pot tenir una llar i crear vincles amb aquests Ulisses del segle XXI que es desviuen per arribar a la terra promesa que tant han somiat.
En Marley es dirigeix al públic com si fossin una nova fornada de subsaharians acabats d’arribar al Gurugú. La seva és una mirada alhora lúcida i desconcertada: no entén el món dels humans però vol entendre el perquè de tot plegat.
Obra disponible en castellà i italià.
Obra per a 1 actor.
