El meu teatre es nodreix principalment de la realitat que ens envolta, ja sigui de diaris i informatius o de les nostres relacions personals del dia a dia. És a partir d’aquesta matèria primera que elaboro textos centrats, sobretot, en la trama i els personatges. Formalment, m’aproximo als textos amb una convenció naturalista, però sempre trastocada per estructures de fragmentació, juxtaposició o simultaneïtats. En aquest sentit, intento barrejar també procediments eminentment teatrals amb influències d’altres formats, com la televisió, el cinema o el videojoc. Quant a gèneres, m’agrada explorar-ne un ampli ventall: comèdia, drama polític, teatre musical i fins i tot teatre-dansa.
Per a més informació sobre aquest autor, podeu consultar la pàgina web Catalandrama (www.catalandrama.cat)
Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, inicia la seva formació teatral a la London Guildhall University (Londres) el 1994 i a la Sala Beckett de Barcelona. El seu primer text, Invisibles, obté el prestigiós Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2002, any en què adapta per a l’escena Mort a Venècia de Thomas Mann. La seva peça La pell en flames obté el Ciutat d’Alcoi per segon cop i el Premi de la Crítica de Barcelona al millor text de 2005. Des de llavors aquest text s’ha estrenat en més de 15 països, inclòs el Centro Dramático Nacional de Madrid (2012). Clua ha escrit, entre altres, Gust de cendra (2006), Marburg (2010), La terra promesa (2011), Invasió (2012), Smiley (2012), La revolució no serà tuitejada (2013), adaptacions de clàssics com la Ilíada (2016) i La Revoltosa (2017), i els musicals Killer (2011), Ha pasado un ángel (2013) i 73 raons per deixar-te (2015). També ha aportat textos o ha col·laborat en dramatúrgies d’espectacles de teatre-dansa com Cenizas (2014) o En el desierto (2015). Algunes d’aquestes obres compten amb la seva pròpia direcció escènica. Clua també té una llarga experiència com a guionista en sèries de televisió, com ara La Riera o El cor de la ciutat (TV3), entre altres.
Per damunt dels nostres cants
El senyor Tomàs ha fet venir a sopar els seus dos fills, Jesús i Abel, amb l’objectiu de donar-los una misteriosa notícia. La vetllada transcorre amb normalitat fins que els germans s’adonen que Tomàs ha penjat una bandera de grans dimensions a la terrassa. Aquest fet, sumat als interessos personals sobre l’herència familiar, farà que tots es tirin els plats pel cap mentre reflexionen sobre els mecanismes que construeixen la nostra identitat personal, familiar i col·lectiva.
Obra en castellà i català.
Obra per a 3 actors i 1 actriu.
L’oreneta
La senyora Amèlia, una severa professora de cant, rep a casa seva en Ramon, un noi que vol millorar la seva tècnica vocal per cantar en el memorial de la seva mare, morta fa poc. La cançó escollida té un significat especial per a ell i, segons sembla, també per a la dona, la qual, malgrat certes reticències inicials, accedeix a ajudar el jove alumne. A mesura que la classe avança, els dos personatges desvelen detalls del seu passat, profundament marcat per un atemptat terrorista de signe islamista que va partir la ciutat l’any anterior. El significat real d’aquest atac, les motivacions del terrorista i l’allargada ombra de les seves víctimes provoquen un enfrontament entre l’Amèlia i en Ramon que els durà a descobrir la veritat sobre aquells terribles esdeveniments. Aquesta veritat els obligarà a reflexionar sobre les seves pròpies identitats, l’acceptació de la pèrdua i la fragilitat de l’amor, despullant-se fins a tal punt que els seus destins quedaran units per sempre en un cant comú a la vida.
Obra disponible en anglès, català, castellà i grec.
Obra per a 1 actor i 1 actriu.
La Terra Promesa
L’acció transcorre en un futur indeterminat a la seu de l’ONU, on els representants de la República de Malvati, el territori de la qual gairebé ha desaparegut per culpa del canvi climàtic, demanen als seus homòlegs una illa per fundar un nou país. L’obra explica en to de farsa les peripècies del President i de la seva delegació, que han d’enfrontar-se a situacions surrealistes en les trobades amb delegats de diferents nacions per assegurar-se un futur com a poble i com a família.
La pell en flames
El fotògraf americà Frederick Salomon torna per primer cop després de vint anys a un país assolat per la guerra. Va ser allà on va captar la fotografia més famosa de la història: una nena petita en flames volant pels aires per l’explosió d’una bomba. A l’habitació de l’hotel on transcorre l’acció es troba amb una jove periodista del diari oficial del règim que li ha de fer una entrevista. Les seves preguntes, primer centrades en l’homenatge que el fotògraf ha de rebre de la nova Administració i dels ambaixadors dels quinze països més poderosos del món, aniran entrant en un terreny més personal, més inquietant i acabaran desvetllant un secret que trastocarà la vida de tots dos. De manera paral·lela, en la que podria ser una altra habitació del mateix hotel, un delegat de les Nacions Unides es troba en secret amb una noia local per mantenir relacions sexuals. Les dues trames s’aniran entrellaçant, creant lligams sorprenents. La pell en flames no és una obra sobre la guerra, sinó sobre les històries, grans i petites, que travessen la pell d’aquells que la viuen.
Marburg
L’agost de 1967 un virus desconegut per la humanitat es va desfermar a la pintoresca localitat alemanya de Marburg i va matar vint-i-tres persones de manera fulminant. Des de llavors, el nom d’aquesta població ha quedat associat per sempre als seus terribles símptomes. Aquest fet històric constitueix una de les quatre històries que, en el transcurs de quaranta anys, tenen lloc a quatre llocs del món anomenats Marburg (Alemanya, 1967; Pennsilvània, 1981; Sud-àfrica, 1999, i Austràlia, 2007).
El concepte de la malaltia, present en totes les històries, impregna els temes que hi col·lideixen. El pes de la història, el valor de la fe, el poder de la política, l’afany de supervivència i la definició de la pròpia identitat defineixen les vides de nou personatges, entrellaçats a través de l’espai i el temps, que creuen que el món que coneixen —la seva vida, les seves creences, el seu país— pot acabar en qualsevol moment.
Quatre ciutats, quatre moments de la història recent, i una sola veu que es pregunta qui som quan estem a punt de desaparèixer del planeta.