Jordi Casanovas

Jordi Casanovas

 

Un dels temes recurrents que sorgeix a les meves obres és l’aparició de la violència quan ja hi ha una impossibilitat manifesta de poder resoldre el conflicte amb la paraula i el diàleg. Em fa por la violència. Hem estat domesticats per no haver-la de gestionar. Aquesta aparent virtut de la civilització es converteix en una feblesa absoluta quan la violència apareix a les nostres vides. Perquè nosaltres la podem haver esborrat de la nostra manera d’actuar, però ella encara és present al món.
En moltes ocasions, doncs, entenc l’obra de teatre com un malson que ens transporta a viure com miraríem de resoldre una situació extrema o terrorífica per la qual encara no estem preparats. Entenc el teatre com aquests somnis dels quals, un cop en despertes, sents que saps alguna cosa més, però no saps quina. Potser has après a sobreviure o a superar un dolor o no saps ben bé què. És inconscient. Entra per l’emoció.

Per a més informació sobre aquest autor, podeu consultar la pàgina web Catalandrama (www.catalandrama.cat)

[themeum_divider divider=”border” divider_image=”” repeat=”repeat” height=”10″ border_color=”#eeeeee” border_style=”none” border_width=”1″ margin_top=”40″ margin_bottom=”40″ class=””]

Vilafranca del Penedès, 1978

Dramaturg i director teatral. Director de la companyia FlyHard, de la que en va ser fundador, des de 2005 fins 2013. Fundador i director artístic de la SALAFlyHard des de la temporada 2010/2011 fins el 2013. Professor de dramatúrgia a l’Institut del Teatre, Eolia i l’Escac.
Ha escrit una trentena de textos teatrals, entre els quals destaquen Ruz-Bárcenas (Teatro del Barrio, 2014), Una història catalana (TNC, 2011 i 2013), Pàtria (Teatre Lliure, 2012), Un home amb ulleres de pasta (SALAFlyHard, 2010), Sopar amb batalla (Versus Teatre, 2010), La Revolució (La Villarroel, 2009), Lena Woyzeck (Temporada Alta, 2008), La Ruïna (La Villarroel, 2008), City/Simcity  (Sala Beckett/Club Capitol, 2007) i Wolfenstein (AREAtangent/Versus Teatre, 2006).
Ha obtingut el Premi Ciutat de València per Estralls, el Premi Ciutat d’Alcoi 2005 amb Beckenbauer, el Premi Marqués de Bradomín 2005 amb Andorra i el Josep Robrenyo 2002 amb Les millors ocasions. La trilogia composta per Wolfenstein, Tetris i City/Simcity va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona a la revelació de la temporada 2006-07, el premi Crítica Serra d’or al millor text teatral de 2006 i nominacions als Premis Butaca i als Premis Max. Premi Butaca al millor text teatral de 2009 per La Revolució. Premi Time Out a la millor obra de 2011 per Un home amb ulleres de pasta. Premi Butaca al millor text teatral de 2011 per Una història catalana. Premi Ciutat de Barcelona de teatre 2012 per Pàtria.

Idiota
Un home es presenta a unes proves psicològiques remunerades. El que ell pensa que serà una manera fàcil i senzilla d’aconseguir els diners que necessita per resoldre els seus problemes econòmics es convertirà en una autèntica trampa. Una atractiva psicòloga li formularà preguntes i enigmes que el posaran nerviós i que l’obligaran a treure el millor de si mateix si vol evitar el fatal final. Un joc també per a l’espectador, que haurà de resoldre mentalment cada un dels enigmes i dels obstacles que se li presentin al protagonista.

Un home amb ulleres de pasta
Amb trenta anys, l’Aina acaba de ser abandonada per la seva parella. La Laia i l’Òscar la volen animar perquè aprofiti l’oportunitat i faci realitat el somni que havia aparcat: escriure. Per fer-ho, conviden a sopar a casa l’Aina el Marcos, el poeta capaç d’enamorar amb uns versos. En Marcos, però, no queda satisfet amb un sopar ple de converses banals i exigeix aliment espiritual. L’Aina, la Laia i l’Òscar veuran com es desmunten les seves vides. Ells són fràgils, s’han perdut en l’apatia contemporània, s’han ofegat en el dubte, i ell se n’aprofita.

Les millors ocasions
En un lavabo d’una estació de trens, dos homes misteriosos hi tenen retingut un conegut tertulià de la televisió. Sembla que el tertulià va dir alguna cosa que no tocava, ni ell mateix sap quina. Els homes misteriosos es comencen a qüestionar les seves accions quan reben ordres dels seus superiors molt diferents a les que havien rebut fins llavors. Un còctel de metafísica i violència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.