Foto Josep M. Miró

Hi ha un tipus de teatre que em remou. Em sacseja. Em fa sentir que camino en un terreny pantanós. Em fa trontollar. Obre dubtes. M’interroga com a individu i també com a part d’una col·lectivitat. Em situa en un lloc fràgil, em qüestiona i em fa qüestionar. Aquest és el tipus de teatre que m’agrada com a espectador i al que aspiro com a autor. Paradoxalment, em sento còmode en aquests espais d’incomoditat, possiblement perquè penso que són els únics que poden generar reflexió i debat. El teatre és un acte ritual en el qual es crea un diàleg entre allò que passa a l’escena i la platea. L’aspiració és que no mori en l’aplaudiment, sinó que ens l’emportem a casa nostra i entri a l’espai de les idees. Si no toca fibres sensibles i, simplement, reafirma les nostres conviccions, més que posar-les en quarantena, és un teatre per als convençuts. Un acte burgès, preàmbul d’entaular-nos en un restaurant.

El teatre és i ha de ser moltes coses i té i ha de tenir moltes funcionalitats.
Penso que cada autor ha d’escriure des del compromís i tenir clar quin tipus de teatre vol fer.
Per mi, escriure teatre és una necessitat i un acte polític.

Per a més informació sobre aquest autor, podeu consultar la pàgina web Catalandrama (www.catalandrama.cat)

May 2016 – Fabulamundi involved Josep Maria Miró i Coromina in activities in Târgu-Mureş.

Vic, 1977
Llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre. És autor de Temps salvatge, Olvidémonos de ser turistas, Cúbit, La travessia, Obac, Nerium Park, Fum, El principi d’Arquimedes, Gang Bang o La dona que perdia tots els avions. Ha estat traduït a 20 llengües i estrenat en uns 30 països. Ha rebut diversos reconeixements, entre ells, el premi Frederic Roda en la XLV Nit de Santa Llúcia – Festa de les lletres catalanes o, en dues ocasions, el prestigiós Premi Born. És autor de diverses dramatúrgies i ha dirigit textos propis i d’altres autors. És docent de dramatúrgia al Grau d’Arts escèniques de la Universitat de Girona i regularment en cursos a la Sala Beckett, així com en tallers nacionals i internacionals. Des de 2013 és membre del comitè de lectura del Teatre Nacional de Catalunya.

La travessia
Una nena mor en braços de la Germana Cecília, que la troba entre uns esbarzers després d’haver estar brutalment agredida. Aquest fet dispararà les alarmes de la religiosa sobre el funcionament del projecte humanitari en el poblat en què treballa, en una zona devastada per la violència i les múltiples necessitats d’assistència a infants i refugiats. El succés serà el punt de partida d’un intens viatge emocional sobre els seus principis ètics i la fe.
La travessia és el recorregut que porta la Germana Cecília des del punt de conflicte humanitari fins a travessar la frontera amb el primer món, d’on prové l’ajuda i, possiblement, la font dels problemes.
Aquesta obra va rebre el Premi Frederic Roda 2015.
Obra disponible en alemany, anglès, búlgar, castellà, català i francès.
Obra per a 3 actors i 2 actrius.

Cúbit
En Lluc i en Bernat tornen a casa per passar-hi un parell de dies, sense saber que coincidiran, i es troben amb una altra sorpresa: la Paula, la seva mare, hi té instal·lat un noi de la seva edat. El noi l’ajuda en la tasca d’escriptura d’un llibre commemoratiu de l’aniversari de la Fundació que van posar en marxa els pares d’uns i altres fa vint-i cinc anys. Els dos germans viuen amb recel i perplexitat que hagi escollit com ajudant el fill d’algú amb qui els pares van tenir tibantors i que ara convisqui amb la seva vida i records. Aquest encontre evidenciarà els conflictes d’uns i altres i posarà en dubte des d’on configurem els relats oficials.
Cúbit tracta sobre aquell lloc on configurem la memòria i les fronteres entre allò que és la veritat, la reconstrucció o la destrucció de la mateixa.
Obra disponible en castellà i català.
Obra per a 3 actors i 1 actriu.

Nerium Park
En Gerard i la Marta s’han instal·lat a Nerium Park, una urbanització als afores, a mitja hora de la gran ciutat. Passen els mesos i, a causa de la crisi, no hi arriben nous veïns. És una urbanització fantasma. La parella s’anirà desintegrant. L’obra transcorre en dotze escenes, cadascuna corresponent a un mes de l’any, i pren com a nom el baladre (del llatí Nerium Oleander), un arbust ornamental i tòxic, àmpliament consensuat per habitar en aquestes noves urbanitzacions i zones de carretera.

El Principi d’Arquimedes
Jordi, l’entrenador d’un grup infantil de natació, abraça i fa un petó a un dels nens, que plora perquè té por a l’aigua i no vol treure’s la bombolla. Aquest gest, però, provocarà les queixes d’alguns pares i donarà lloc a una espiral de desconfiança que farà sortir a la superfície sospites, prejudicis i temors.
El Principi d’Arquimedes és una peça sobre les relacions humanes i les pors contemporànies. L’obra ha estat elaborada amb un ajut a la creació de la Institució de les Lletres Catalanes i ha rebut el XXXVI Premi Born de Teatre.

Fum
Dues parelles occidentals coincideixen en l’hotel d’un país subdesenvolupat. S’hi estaran reclosos tres dies per l’esclat de violència a la zona i les mesures de seguretat. Els joves van a adoptar-hi una nena. La parella madura, un ex diplomàtic i la seva dona, porten anys vivint-hi confortablement i els han recomanat allotjar-se en un lloc segur i agafar el primer vol quan s’obri l’aeroport. La trobada posa de manifest els fràgils equilibris i els aboca a una espiral de mentides i traïcions.

May 2016

Josep Maria Miró i Coromina has been invited at Teatrul Naţional Târgu-Mureş with his text Archimedes’ Principle in May 2016.