Paco Zarzoso

 

La meva passió per la dramatúrgia m’ha animat a escriure tragicomèdies, comèdies tristes, peces postdramàtiques, cabarets metafísics, teatre per a titelles i llibrets operístics, entre altres. Pel que fa als temes, m’interessen els que afecten les persones des de sempre i la manera en què aquests s’encarnen a la nostra època, amb una especial atenció a la fragilitat humana, que es troba present a totes les meves obres. Crec que el teatre té un poder sanador en els espectadors, ja que el bon teatre no és cap altre que aquell capaç de transformar el dolor en humor, bellesa, misteri, consciència i aproximació lluminosa a l’altre.

(Port de Sagunt, 1966)
Dramaturg, actor i director. Durant els anys de vida de la Companyia Hongaresa de Teatre, n’ha estat l’administrador, i comparteix les funcions de director artístic amb Lola López i Lluïsa Cunillé, les altres fundadores de la companyia. Porta més de 20 obres estrenades com a autor i ha dirigit al voltant d’una quinzena d’espectacles. Entre les seves peces teatrals, destaquen Hilvanando cielos (2013), El alma se serena (amb Lluïsa Cunillé, 2010), L’última paraula (2009), El mal de Holanda (2008), Tiempo luego existo (2007), Ciudadano Sade (2007), Arbusht (2006), Solo ante el delirio (2005), Exilio (2004), El páramo donde fue herido de muerte Jorge Manrique (2003), El hipnotizador (2002), Húngaros (amb Lluïsa Cunillé, 2002), Ultramarinos (1999), Cocodrilo (1998), Valencia (1997), Umbral (1996) o Viajeras (amb Lluïsa Cunillé, 1996). També ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el Marqués de Bradomín 1996 i l’Enrique Llovet 1997 per Umbral, el Max Aub 1998 dels Teatres de la Generalitat per L’altre (traducció al valencià d’Umbral), el Premi de la Crítica de València 1998 per Cocodrilo, el Premi SGAE de teatre 1998 per Mirador, i el Premi Ciutat de Barcelona 1999 al millor espectacle i el Premi Serra d’Or al millor espectacle per Ultramarins. Realitza també habitualment cursos de dramatúrgia i d’escriptura teatral.

Hilvanando cielos
L’acció d’Hilvanando cielos transcorre una calorosa nit d’estiu en el descuidat jardí de la casa de camp d’un vell actor que ha passat tota la seva vida treballant a la Compañía Nacional de Teatro Clásico. Després de l’anunci d’una amenaça irreversible contra el futur de la humanitat, es retiren a aquesta casa aïllada el vell actor, el seu fill -actor alhora en una exitosa sèrie de televisió-, la dona d’aquest -una arquitecta que prepara els plans d’un edifici que no es construirà mai- i Cordelia -la misteriosa filla adolescent de tots dos-. Durant aquesta nit, la família perd els gossos d’una manera d’allò més traumàtica i rep, a més, la visita d’una inquietant veïna que desvelarà un fet que afectarà i desestabilitzarà definitivament tota la família.

Querencia
Una gran diva del teatre i un reconegut crític teatral es baten en un duel de titans, un duel de virtuosisme dialèctic ple de sorpreses. L’espectacle retrata la poca traça emocional d’una parella que es retroba després d’haver-se separat. Un text mordaç, d’un humor àcid i intel·ligent, ple de dobles sentits i intencions, en el qual la parella no ha superat la ruptura: la diva no ha oblidat la destructiva crítica que el seu marit li va fer d’una obra marido, Medea, i ell, abatut, abandona l’univers teatral pel de la tauromàquia.
“Querencia”: Acción de querer o querer bien. Inclinación o tendencia del hombre y de ciertos animales a volver al sitio en el que se han criado o tienen costumbre de acudir. Este mismo sitio. Tendencia natural o de un ser animado a hacer algo. Tendencia o inclinación del toro a preferir un determinado lugar de la plaza en el que fijarse. (Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua)

El mal de Holanda
La grafiosi o mal d’Holanda és una malaltia que pateixen els oms de tot el món. Va aparèixer per primera vegada a Europa als Països Baixos (Bèlgica i Holanda) el 1922, transmesa pels xinesos arribats al vell continent per treballar en la construcció del ferrocarril en transportar maletes fetes amb fusta infectada pel fong. Els oms, segons els experts, estan condemnats a morir i a no tenir un futur com a arbres; tot i així, pot ser que sobrevisquin com a arbusts. Tota l’acció d’El mal de Holanda es desenvolupa avui en dia a la recepció d’un concessionari de cotxes de la marca Ford. Beatriz, una biòloga que estudia la grafiosi o “el mal d’Holanda”, arriba acompanyada del seu germà, un quimèric advocat a l’atur, al concessionari on va comprar el seu cotxe per una averia gravíssima. L’esperança de Beatriz és que Ángel, el venedor del concessionari, i alhora poeta local, compleixi la promesa que li va fer al cim més alt de la comarca: que si el cotxe tenia una averia abans de recórrer 40.000 km., la distància del perímetre de la terra, Beatriz no hauria de fer-se càrrec del cost de l’averia. Els personatges que es troben en aquest concessionari es convertiran en portaveus d’un apocalipsi.