Pau Miró

 

Els meus textos són una barreja d’humor, violència i tendresa.
Intento ser equidistant, en aquest sentit.
Practico el drama, la comèdia negra,
el vodevil i l’absurd.
Però si hagués de posar una etiqueta a la meva escriptura,
diria que en general escric tragèdies lleugeres.
En aquest cas, la paraula tragèdia
la circumscric als personatges.
El destí sempre els passa per damunt
i, encara que s’esforcin en combatre’l,
sempre acaben sent esclafats
per la inèrcia que els arrossega.

Per a més informació sobre aquest autor, podeu consultar la pàgina web Catalandrama (www.catalandrama.cat)

Fabulamundi involved Pau Miró in activities in Pont à Mousson.

Barcelona, 1974

Actor, dramaturg i director. Llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona (1998). S’ha format com a dramaturg en diferents seminaris de la Sala Beckett impartits per Carles Batlle, Sergi Belbel, Xavier Albertí, José Sanchis Sinisterra i Javier Daulte, entre d’altres. En el terreny de la dramatúrgia i direcció, els seus darrers treballs són Terra Baixa, interpretada per Lluís Homar (estrena el novembre de 2014 al Festival Temporada Alta) i Dones com jo (estrena el gener del 2014 al Teatre Romea). També és autor d’Adiós a la infancia (dramatúrgia a partir de les principals novel·les de Juan Marsé amb direcció d’Oriol Broggi. Teatre Lliure, 2013) i Els Jugadors, que també dirigeix (Festival Temporada Alta, 2011, i Teatre Lliure, 2012). Aquest text va guanyar el premi Butaca al millor text 2012 i ha estat traduït a l’italià, anglès, grec i castellà. A més a més, a Itàlia es va estrenar amb gran èxit de crítica i públic al Teatro Piccolo de Milà el 2013 i es va endur el prestigiós Premi Ubú com a millor text estranger. Durant la temporada 2008-2009 estrena La trilogia animal, de la qual és autor i director i per la qual rep el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona al millor text. El 2004 estrena Plou a Barcelona a la Sala Beckett, sota la direcció de Toni Casares, que ha estat traduïda a nou idiomes amb diversos muntatges arreu del món (Itàlia, Portugal, Anglaterra, Canadà…).

Els jugadors
En un pis antic, al voltant d’una taula, sota una làmpada, quatre homes (un barber, un enterramorts, un actor i un professor de matemàtiques) juguen una partida de cartes. Aquest pis és un refugi on tots els fracassos són acceptats, permesos. El fracàs és la regla, no pas l’excepció. Els diners han desaparegut, també qualsevol possibilitat d’èxit personal. A punt de tocar fons, els quatre personatges decidiran arriscar-se. I en aquest moment, el joc es tornarà perillós.

Búfals
Un conte de cinc germans que viuen i treballen en una bugaderia d’un barri difícil. Quan eren petits, un dels germans va desaparèixer. El pare els va explicar que un lleó se l’havia emportat i que ja no tornaria mai més… El pare, la mare, els germans, porten molt de temps mirant de refer-se’n, però no resulta fàcil… Finalment, la mare, incapaç de suportar-ho, desapareix, els abandona, se la menja un lleó, com vulgueu. El pare, que fins aleshores ho havia aguantat tot, un dia ja no pot més i també desapareix. La culpa és dels lleons, diuen els germans. Junts miraran de tirar endavant.

Plou a Barcelona
Una prostituta interessada en Dante i que busca clients en els museus. Un proxeneta que no para de menjar hamburgueses i bombons. I un client que cada nit desitja que mori la seva dona.
A les ciutats amb port, els indrets de la marginalitat i els de la cultura oficial solen coincidir en un mateix barri. A Plou a Barcelona, el triangle fràgil i obscur que componen els tres personatges (una prostituta, el seu company proxeneta i un dels seus clients habituals) té com a rerefons aquesta particular proximitat, tan pròpia del barri del Raval, entre els signes de la ciutat oculta, els del consumisme globalitzador i els del món de l’“alta cultura”.

August 2015

Pau Miró has been invited at La Mousson d’Étè 2015 with his text “The Players”