Totes les obres que he escrit provenen d’un lloc de mi mateixa que em costa articular d’una altra manera. Totes reflecteixen l’època en què vivia quan les escrivia, o bé l’època just anterior. El teatre em permet parlar del que sento o del que em passa des d’una distància de seguretat i m’ajuda a comprendre el que ha succeït. Totes les històries tenen a sota la vertadera història de la qual estan parlant. I és aquesta història oculta la que, com una banda sonora, acompanya l’espectador i, de tant en tant, flota fins la superfície i li provoca emocions. La història de sobre ha de ser divertida, tenir ritme, ser trepidant, que no pari d’avançar. La de sota és com una marea. Per mi escriure és pensar en la història de sobre, i tenir present sempre la de sota.

Psicòloga, directora d’escena i dramaturga.
Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2005, graduada en Art Dramàtic i formada en teatre de l’oprimit. Treballa com a psicòloga en centres penitenciaris durant tres anys i el 2006 crea Escenaris Especials, projecte que fa teatre amb persones en risc d’exclusió social. Imparteix el curs El Teatre com a eina d’inclusió al COPC, a la UAB, al CaixaForum i a la Confederación Autismo España. Coorganitza la Jornada de Teatre i Psicologia de Girona.
Com a actriu, ha participat en espectacles com Nada nuevo que contar, Pervertimiento o Tänzerin hinter Stacheldraht al Dokumentartheater de Berlín –guanyador al F.I.T. de Minsk i al Festival de Mònaco. Com a dramaturga i directora, ha treballat en espectacles com Vida a Mida i Júlia? (guanyadors del Premi C. Manlleu), De petits tots matàvem formigues (guanyador del Premi Teatre Buero), El Pou (protagonitzat per cent actors en risc d’exclusió social i guanyador del Premi Compromís Girona) i Et Planto.
El 2015 estrena Tortugues: La desacceleració de les partícules a la Sala FlyHard, amb el qual guanya el Premi Butaca al Millor Text i és nominada al Premi Butaca al Millor Espectacle de Petit Format i a Dramatúrgia i a Revelació dels Premis de La Crítica 2015. El mateix any, Clàudia Cedó guanya el V Torneig de Dramatúrgia Catalana del Festival Temporada Alta. El 2016 estrena L’home sense veu a la Sala FlyHard.
Clàudia Cedó és autora resident de la Sala Beckett la temporada 2017-2018.

Et planto
La Júlia ha decidit que ja en té prou. El deixa. Les plantes inunden el pis i ella s’ofega entre les seves fulles. En Miquel és estàtic, avorrit, ocupat en classificar bonsais, incapaç d’entendre l’esperit lliure i camaleònic de la noia. La ruptura els submergirà a tots dos en un univers laberíntic de llocs comuns i de déjà vus. Els intents desesperats del noi per fer tornar la Júlia desdibuixaran la seva personalitat, convertint-lo en allò que no és i fent-lo encapçalar una persecució hilarant enmig d’un mosaic sobre la pròpia identitat. Et Planto és un joc de nines russes, una comèdia esbocinada, una història d’amor en espiral que intenta sobreviure trasplantant els seus protagonistes les vegades que faci falta.
Obra disponible en català.
Obra per a 3 actors i 1 actriu.

Tortugues: la desacceleració de les partícules
Fa temps que en Joan i la Marta s’han adonat que no van al mateix ritme. S’estimen, però es trepitgen quan ballen i la neurosi d’en Joan està a punt de carregar la seva relació. Empesos pel desig de sincronitzar-se i portar un ritme de vida més tranquil, es traslladen al camp per prendre’s les coses amb més calma. Però quan les seves vides s’entrecreuen amb les de l’Òscar i l’Àgata, una parella de joves científics que viuen a tota velocitat, el senzill estil de vida que estaven buscant acabarà per complicar-se.
Obra disponible en català.
Obra per a 2 actors i 2 actrius.