Joan Yago

Foto-Joan-Yago 900

[themeum_divider divider=”border” repeat=”repeat” height=”32″ border_color=”#eeeeee” border_style=”none” border_width=”1″ margin_top=”40″ margin_bottom=”40″]

El que més m’interessa del teatre –ara i quan vaig començar a fer-ne– és la trobada, la reunió: la coexistència d’un grup organitzat per persones desconegudes en un espai i un temps determinats. És una reunió sense objectius a llarg termini, sense futura convocatòria: l’ordre del dia no va més enllà del fosc i els aplaudiments. Tanmateix, ningú no sap quina d’aquestes reunions desencadenarà la propera revolució. Cada nit al teatre –a mi m’agrada pensar-ho així– configura un moviment polític efímer.

Escric comèdies perquè no sóc optimista. Crec en el sentit de l’humor com a única alternativa viable a l’optimisme. Les meves obres són sempre autobiogràfiques, però jo mai me n’adono fins mesos després d’haver-les escrit.

[themeum_divider divider=”border” repeat=”repeat” height=”32″ border_color=”#eeeeee” border_style=”none” border_width=”1″ margin_top=”40″ margin_bottom=”40″]

Barcelona, 1987
És llicenciat en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. És autor d’obres com Entrevistes breus amb dones excepcionalsFairflyYou say tomato (Premi Serra d’Or 2016), Un Lloc Comú (Premi Ciutat d’Alzira 2014), Bluf (Premi Quim Masó 2014), Sobre el fenomen de les feines de merdaAnebodaLa Nau dels Bojos (Premi Adrià Gual 2012), L’Editto BulgaroMartingala, No sóc Dean Moriarty Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (Premi Escènia 2010). És membre fundador de la companyia La Calòrica.

Entrevistes breus amb dones excepcionals
La Glenna Pfender té la pell  blava a causa d’una descontrolada addicció als derivats químics de la plata. Ella creu que la felicitat consisteix en estar en un lloc i desitjar quedar-s’hi per sempre. La model ucraïnesa Natalia Yaroslavna ha modificat el seu cos fins transformar-se en una nina Barbie de carn i ossos. Avui ens explicarà que un dia vam ser déus i que, si volguéssim, podríem tornar a ser-ho. La consellera Susan Rankin representa el comptat de Clark a l’assemblea de Nevada. Somnia amb una Amèrica on tots els nens i nenes – independentment de la seva religió o procedència– puguin anar a l’escola amb una arma a la motxilla. Tenim entre dos-cents i mil anys per abandonar el planeta Terra. En parlarem amb l’experta mundial en enginyeria transhumanista Roberta Flax. La Rosie Powell és la nena transsexual més jove del Regne Unit. Li encanta despertar-se cada dia en aquest món meravellós i té l’absoluta certesa que, en el futur, les persones seran més bones.
Obra disponible en català.
Obra de 8 personatges per a 1 actor i 3 actrius (cadascun d’ells interpreta 2 personatges).

You Say Tomato
Una hora abans que s’obrin les portes de la ruïnosa sala polivalent on actuen aquesta nit, en Santi i la Rosó descobriran que no els agrada la música. No els hi agrada dedicar-se a la música, no els hi agrada escoltar-la. Odien la idea de “Ser músics” però ara ja no poden deixar-ho estar. <<Saps que és el pitjor de la crisi dels quaranta? Que és la crisi dels trenta una altra vegada. Tens els mateixos dubtes, tens les mateixes pors… Però ets deu anys més vell.>>
Obra disponible en castellà, català i portuguès.
Obra per a 1 actor i 1 actriu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.