Marc Artigau

Foto Artigau 900

[themeum_divider divider=”border” divider_image=”” repeat=”repeat” height=”32″ border_color=”#eeeeee” border_style=”none” border_width=”1″ margin_top=”40″ margin_bottom=”40″ class=””]

En aquests temps tan estranys, el teatre continua sent un espai de llibertat on tot és possible, un lloc de resistència on podem intercanviar idees i emocions.
Crec en el teatre de paraula.
Crec en la paraula com l’invent més revolucionari de tots els temps.
Crec en la força de les paraules. I crec que la poesia és l’arrel de tot.
Crec en el poder misteriós de les paraules, en la seva força atàvica que no sé d’on neix. Crec en el present dels infants, en la seva capacitat d’imaginar nous mons i d’establir noves regles de joc. Crec que el llenguatge és una font inesgotable de plaer, de pensament, de bellesa…
I sovint em vénen al cap les paraules de Federico García Lorca: “El teatro es la poesía que se levanta del libro y se hace humana. Y al hacerse humana, habla y grita, llora y se desespera.”

[themeum_divider divider=”border” repeat=”repeat” height=”32″ border_color=”#eeeeee” border_style=”none” border_width=”1″ margin_top=”40″ margin_bottom=”40″]

És llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a autor, ha estrenat Caïm i Abel (Biblioteca de Catalunya, 2016), Caixes (Sala Flyhard, 2015), Arbres (Sala Beckett, 2014), Aquellos días azules (Círcol Maldà, 2014), Un mosquit petit (TNC, 2014), El balneari (Temporada Alta, 2013), Una nena nua llepa-li la pell llepa-li la pell a una nena nua (Assaig Obert, Teatre Lliure 2010), A prop (Teatre del Micalet, València, 2012) i Ushuaia (Premi Ciutat de Sagunt 2008 i Accèssit Marqués de Bradomín 2008). Com a dramaturg ha treballat amb Julio Manrique a L’ànec Salvatge, Oriol Broggi a L’orfe del clan dels Zhao, Àngel Llàcer a El Petit Príncep o Juan Carlos Martel a Moby Dick, entre altres.
S’ha endut diversos premis literaris: el Premi Ciutat de Sagunt 2009 i el Premi Ramon Vinyes 2009 per Les sense ànima, el Premi Lluís Solà 2011 per Formigues i el Premi Talúries de Teatre 2011 i Accèssit Marqués de Bradomín 2011 per Caixes. Ha publicat la novel·la juvenil Els perseguidors de paraules i, amb Jordi Basté, Un home cau; i en poesia, Primers Auxilis, Vermella i Desterrats. Ha col·laborat en premsa i ràdio i actualment participa a El món a Rac1.

Un mosquit petit
Vespre. Barcelona. Una casa de l’Eixample. La Raquel, cap de recursos humans d’una empresa multinacional, ha preparat un sopar molt especial per a algú que està a punt d’arribar. Poc abans que sigui l’hora de la cita, truquen a la porta i un desconegut, el senyor Fidel, es presenta al pis amb unes postres. L’home vol parlar un moment amb ella sobre el seu fill, en Toni, al qual tot just fa una setmana han acomiadat de la mateix empresa on treballa la Raquel. De mica en mica, el to cordial de la conversa anirà esdevenint cada cop més fosc i amenaçador.

Un mosquit petit explora les violències soterrades d’un sistema econòmic i social que justifica la desatenció a les minories i als més febles en nom d’una implacable estabilitat que de vegades oblida quins són els valors de base del pacte democràtic. On hem de situar la frontera entre la responsabilitat de cadascú i el pes de les circumstàncies? Què s’amaga en l’espai sovint pantanós que diferencia la defensa de la venjança?
Obra disponible en català.
Obra per a 2 actors i 1 actriu.

Caïm i Abel
Caïm i Abel no és una història de germans, sinó que són dues històries amb el mateix punt de partida: una trobada de dos personatges –un vigilant i Abel– en una frontera un nit molt freda. Tots dos homes és la primera vegada que es veuen però, sense saber-ho, aquesta trobada els canviarà per sempre.
En la primera part de l’obra, Caïm, descobrim la vida d’una família que viu en un poble des dels anys vuitanta fins avui. El pare és mecànic, la mare pagesa. Una nit, descobreixen que un immigrant, en Set, els roba fruita de la seva collita. No el denuncien, però, i decideixen que es quedi a treballar perquè el pare està malalt.
En la segona part de la història, Abel, vivim les peripècies d’Abel des de ben petit, quan el seu pare –en Set– va anar-se’n a treballar al primer món i ja no va tornar. Veiem com ell i Maria, la seva mare, intenten sobreviure en un temps i un espai completament salvatges on la llei del més fort és assumida per tothom. L’Abel treballa de taxista i du els turistes de l’aeroport a l’hotel, on coneix Lilith, la seva dona. En un d’aquests trajectes, un client li proposarà un negoci amb què podrà guanyar molts diners i un bitllet per al primer món.
Obra disponible en anglès i català.
Obra amb molts personatges que pot ser interpretada per 4 actors i 2 actrius.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.